UN AMATEUR ENTRE BONSAIS (1)
Ahí va, un bon dia, baix d'una olivera que mon pare tenia plantada al jardí de la seua villa, amb sorpresa vaig veure com una xicoteta olivera, probablement nascuda d'algun pinyol de la gran, creixia i creixia sense que ningú li fes cas.
Després en vaig rescatar una altra i una altra, i un bon dia vaig dir-me: "i si les convertisc en Bonsai?". Coses que passen per culpa d'un pinyol, amb el temps, internet i paciència me convertit en un amant dels bonsais, amateurs, però al cap i a la fi bonsais.
I encara que no siguen tan bonics com els que se puguen trobar per ahí, puc dir que tots són part de la meua obra, sense cap artifici ni ajuda externa, i això per a mi té molt mèrit.
Els vull en bojeria i a l'entrar a casa, després de donar-li un bes a Laura el primer que faig és anar a vore'ls.
Tinc moreres, oliveres, ciprers, xops, magraners, ametlers,... i tots els he anat replegant de vorals d'hort o cèquies i de llocs abandonats on el seu fi més probable. era una mort segura. Però no, jo els mime, els cuide i els parle, els regue, els abone, els canvie la terra,...i si alguna plaga els ataca busque la solució a ella i mentrestant patisc amb ells.
És com tindre una mena de fillols i filloles, no et contesten, però hi ha que veure el poc que demanen, lo be que es porten i lo agraïts que són.
